DIA 7

Pitlochry - Edinburgh

Ens hem llevat amb sol, més aviat solet…  Hem fet l’últim Scottish breakfast en l’impressionant B&B de Pitlochry. Pel matí hem visitat el pas de Kilikrenkie. És un pas estil Collagats on s’hi va desenvolupar una de les batalles cabdals en la historia d’Escòcia. Els jacobites (escocesos) varen derrotar els redcoats (anglesos) en la lluita per conservar la corona d’Escòcia. Al final la historia va acabar malament i a favor dels anglesos (cap el 1780). Vaja, que tenim una historia mooolt paral·lela amb els Scots. Ha estat un passeig molt plàcid i agradable per boscos frondosos i al costat del riu. 

I…oh surprise….hem trobat rossinyols i ceps!!!!. Aquí de qualsevol tipus de bolet en diuen mushroom i només mengen els xampinyons de cultiu.

Hem agafat el cotxe I hem arribat fins el Loch Rannoch, lloc de vacances I estiueig I paradís pels ciclistes. Després de dinar, carretera, manta I dues horetes cap a la capital del país: Edinburgh.





A Edinburgh s’hi celebra aquests dies el Fringe, el festival de teatre. Això es nota pel carrer. Ple d’artistes anunciant els seus espectacles, frikies, malabars, fakirs, més frikies….







.... i un retrobament molt esperat: el nostre cosí i nebot Miquel, que treballa i viu en aquesta meravellosa ciutat.

Hem sopat junts uns bons bistecs en un restaurant francès que ens ha aconsellat en Miki….i després cap a teatre. Hem vist una representació de Els Pirates de Gilbert & Sullivan. Aquesta obra la feta Dagoll Dagom a Barcelona amb en Carles Sabater de protagonista.

Ja que el Fringe té una programació d’espectacles molt àmplia, els espectacles s’han de repartir entre diferents edificis de la ciutat: teatres, museus, esglésies, pubs…. Els pirates es feia en un palau. Han adaptat el saló coma teatre, on potser hi havia com a màxim 80 localitats. Sense decorats, sense telons, sense escenari. Un piano i una colla de gent fent teatre. Era ben bé la representació d’un grup de teatre amateur. Cantaven molt i molt bé i sense micros. L’actuació més justeta. Però el resultat global ha estat entre molt satisfactori i molt còmic per la contextualització de com funciona aquest festival de teatre. Ens imaginàvem La Tropa Teatre de Vilassar de Mar participant al Festival Grec de Barcelona, fent la representació al saló de l’Hotel Majèstic (vindria a ser això).