DIA 9

Edinburgh

YES, YES, YES…. Hem entrat a una oficina electoral del SÍ a la independència. Una senyora molt entusiasta ens ha explicat quines són les perspectives: creuen que la cosa està equilibrada. Ens ha semblat d’un optimisme no massa espontani.

Hem agafat l’autobús fins al port per visitar el iot de la Queen Elisabeth, el Britannia. Un iot britànic ancorat i font d’ingressos turístics de la capital d’un país que es vol escindir. Continuem afegint llenya al cacau mental dels escocesos.

El Britannia és un iot molt gran, bonic i luxós, tal com correspon a la monarquia. La princesa Diana continua essent un reclam per els britànics, ja que constantment hi ha referències al què feia i desfeina quan viatjava amb l’orellut d’en Charles.

El cansament comença a pesar en el viatge i ja costa més continuar actius. Sort del family day ticket que ens permet fer tots els viatges que vulguem amb bus durant el dia. Tornem al centre a dinar.

I després de dinar decidim provar sort una altra vegada al Fringe: és barat i no s’ha de caminar. Aquesta vegada hem trobat entrades per Little shop of horrors. Aquest musical va ser el primer gran HIT musical de la Marta interpretant la Ronette i ens ha fet gràcia veure com el fan els escocesos. Un grup de nois i noies d’entre vint i vint-i-cinc anys han recreat amb excel·lència els seus personatges. Hem quedat astorats del nivell interpretatiu i de com es poden fer muntatges dignes amb quatre coses.

Sortint del teatre ens hem trobat un artista de carrer: un noi molt jove que tocava un piano atrotinat. Li hem llençat monedes i automàticament ha acceptat tocar el que li demanéssim. La Marta li ha demanat cançons de Jamie Cullum que han acabat cantant tots dos.

Per acabar el dia trobada amb el nebot i cosí Miquel. Hem anat fins el cafè on J.C.Rowlings va escriure parts de la saga de Harry Potter. Foto amb la Berta i xino-xano fins el piset d’en Miquel. Sopar, pluja (per no ser menys) i a dormir.

Demà, últim dia de visites, amb cansament acumulat i ganes de tornar a casa.