DIA 8

Edinburgh

Dia meteorològicament irregular. Força estones de sol acompanyats de pluges i d’una tempesta amb pedra que ens ha obligat a refugiar-nos sota una escala del Castell.
Culturalment parlant ha estat un dia formidable. Hem començat el matí amb la intenció de visitar el Castell d’Edinburgh. Hem deixat l’autobús a la Royal Mile i per arribar a l’esplanada havíem de passar per tots els actors, artistes i frikies del Fringe que et volen convèncer per tal que vegis el seu espectacle.



Ens ha aturat un oriental extremadament educat que ens ha regalat tres entrades pel seu espectacle…. en coreà. A caballo regalado…. Ens hem aventurat a veure’l i hem quedat bocabadats, Es tractava la representació d’un conte amb una sensibilitat especial i pròpia d’orient. Barreja de comicitat, drama, circ i pintura en directe. L’espectacle es titula Brush (pintura) i una bona part de la comunicació amb el públic era mitjançant uns dibuixos que anaven confeccionant mentre ballaven o feien moviments. Al·lucinant… tot i no entendre ni un borrall de coreà.



Hem aprofitat per dinar i després hem visitat el castell. Les vistes de la ciutat són espectaculars i la visita al Castell ha estat interessant amb l’ajuda de l’audioguia. Es posa especial èmfasi en la historia d’Escòcia i la pèrdua del regnat davant els anglesos.







Hem passejat per Princess Street, carrer comercial per excel·lència I ens hem firat una mica, tot fent temps per assistir al Tatoo a l’esplanada del castell. El Tatoo és una desfilada de les diferents bandes militars de l’exèrcit britànic, la Royal Navy. A més , s’hi afegeix la participació de bandes musicals i de danses de les diferents colònies britàniques. S’acompanya de jocs de llums, focs artificials i l’embelliment de l’sky line del Castell. En dues paraules: IM-PRESSIONANT. Més de tres-cents soldats, gaiters, ballarines……..








També ha estat significatiu per entendre el desgavell ideològic d’aquest país. Per una banda es pretén obtenir la independència del Regne Unit. D’altra banda hi ha una glorificació, un respecte  i una integració com a propi de tot el què significa la Royal Navy, com a eina de protecció del Regne i de l’Imperi, que et descol·loca una mica.

Després d’haver estat sentit que dolentots que han estat els anglesos, les derrotes dels jacobites, l’execució de la reina Mary, els YES penjats pel carrer, acaben l’espectacle del TATOO amb tot els milers d’espectadors dempeus cantant el God save the Queen. Estan bojos aquest escocesos de la capital!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada